DIBUIXOS A FIL

El dibuix a fil és el nucli de la meva pràctica artística i el lloc des d’on s’articula la meva recerca.

Treballo amb la línia cosida sobre tela com si fos un traç dibuixat, però amb una dimensió física i temporal que transforma el gest en presència. El fil no només dibuixa, sinó que travessa, tensiona i habita el suport. La tela deixa de ser un fons per convertir-se en un espai actiu, amb profunditat, amb davant i darrere, amb zones visibles i ocultes.

Aquest llenguatge em permet explorar la relació entre cos i espai, així com qüestions vinculades a la identitat, la memòria i els límits. Les figures que apareixen —sovint fragmentades, inestables o en tensió— es construeixen des d’una economia de línia que busca l’essencial, però que alhora deixa espai a la fragilitat i a la incertesa.

El procés és central: les puntades visibles, els fils que pengen o les interrupcions formen part del significat. No hi ha voluntat d’ocultar el recorregut, sinó de mostrar-lo. En aquest sentit, cosir esdevé també una manera de pensar, de construir i de revisar.

Aquesta línia de treball ha anat evolucionant amb el temps i ha donat lloc a diferents projectes que funcionen com a espais d’exploració específics. Jugant amb l’espai va ser un primer moment d’investigació sobre la relació entre figura i suport, sobre els límits de la tela i la importància del revers. Actualment, amb Recosir-se, aquesta recerca s’expandeix cap a una dimensió més simbòlica i conceptual, incorporant el diàleg amb la imatge fotogràfica i aprofundint en la idea de reconstrucció, memòria i identitat.

Entenc aquest treball com un procés obert, en transformació constant, on cada projecte és una deriva que amplia les possibilitats del llenguatge i en desplaça els límits.